Pràctica 4b: Organitzacions horitzontals

Organització horitzontal adhocràtica

Definicions d’autors

En aquest apartat posarem cites d’autors definint aquest tipus d’organització.
Henry Mintzberg: “Innovar significa trencar amb esquemes establerts. Així l’organització innovadora no pot confiar en cap manera d’estandarització per a la coordinació.”

Alvin Toffler: estructura que retalla i simplifica els processos adaptant-se a cada situació particular, que trenca amb les pautes establertes de l’organització burocràtica.

Característiques principals

Es caracteritza per tenir una escassa estructura organitzativa. És ideal per aconseguir la màxima creativitat i innovació possible degut a la seva elevada especialització horitzontal en els llocs de treball.

Hi ha dos tipus d’adhocràcia:
  • Adhocràcia operativa: respon amb gran velocitat els canvis per tal d’adaptar-se a les necessitats dels seus clients.
  • Adhocràcia administrativa: respon amb gran velocitat els canvis per tal d’adaptar-se a les necessitats de la pròpia empresa.
Aquest tipus d’organització, però, també presenta una sèrie d’aspectes negatius, com poden ser conflictes entre els treballadors degut a què no hi ha definits uns rols de cap-subordinat i hi ha ambigüitats en quant a autoritat i responsabilitats. Un altre aspecte negatiu és la impossibilitat de crear una base de coneixement, degut a l’elevada i constant generació d’idees innovadores per part dels treballadors.

Empreses que segueixen aquest tipus d’organització

Efe-Eme: empresa argentina dedicada a la publicitat. Tots els departaments que la componen treballen paral·lelament i són autònoms, tot fomentant la capacitat d’innovació. http://www.efe-eme.com/

Demison: empresa que presenta una estructura sense verticalitat. Es subdivideix en diversos grups funcionals i interrelacionats, que treballen de forma conjunta segons les característiques del projecte que se’ls hi demana. http://www.demison.com


Organització horitzontal hipertrèvol

Definició de l’autor

Charles Handy: “Ara el treball consisteix en fer només allò que és realment indispensable, i contractar a altres persones per fer coses que no importen tant. Tinc un petit símbol per descriure això: el trèvol. San Patrici l’utilitzava per definir a Déu, tres persones però un sol Déu. Jo l’utilitzo per descriure una organització; 3 tipus d’empleats i una sola companyia. Els treballadors principals, els que són indispensables, són la primera fulla. La segona és el suport contractual que obtenim de totes les petites empreses a les que encarreguem activitats que no tenim que fer nosaltres mateixos amb els nostres empleats. La tercera fulla és l’ajuda que sol·licitem, l’ajuda professional que contractem. És molt més barat contractar-les només quan són realment necessàries. Aquest és un tipus d’ajuda contractada. L’altre tipus d’ajuda el formen els treballadors temporals. (Organització en trèvol)

Característiques principals

Aquest tipus d’organització horitzontal, sorgeix de la combinació de l’estructura hipertext, i de l’estructura trèvol. Aquesta combinació consisteix en adaptar a la capa del sistema de negocis de l’organització hipertext, l’estructura trèvol; tot potenciant al màxim els processos innovadors, i el treball per projecte. Cal indicar que els equips de treball podran estar compostos per una sola persona, la qual no es veurà tallada ni influenciada per l’opinió dels altres membres de l’equip, i així es desenvoluparà la seva capacitat creativa.

A continuació expliquem les funcions que tenen cada una de les fulles del trèvol:

A la primera fulla apareix el nucli dirigent; format per professionals altament qualificats, amb gran dedicació a l’empresa, i que perceben un alt salari, però vinculat als objectius. Són anomenats els treballadors del coneixement, organitzats de mode horitzontal, i per tant amb escassa jerarquització.

La segona fulla la formen les empreses subcontractades per elaborar una part no essencial del producte o servei. Aquestes empreses estan especialitzades en alguna cosa, i moltes vegades també tenen la seva pròpia estructura en trèvol. Cal indicar que a vegades gran majoria dels components d’un producte poden ser externalitzats.

La tercera fulla està formada pels treballadors a temps parcial o temporal que són contractats per l’organització per prestar-li un servei o producte.

Empreses que segueixen aquest tipus d’organització

Fomento de construcciones y contratas: És una empresa de construccions espanyola especialitzada en serveis ciutadans. La primera fulla la forma la direcció de l’empresa que s’encarrega de dirigir i gestionar l’empresa. La segona fulla està formada per aquelles empreses subcontractades com poden ser empreses de maons, empreses de ceràmica, i empreses d’auditoria o d’assessorament com poden ser Deloitte i Accenture. Finalment la tercera fulla està formada per aquells treballadors contractats temporalment com pot ser el cas d’un paleta, que es contractat per construir un pont. http://www.fcc.es/fcc/corp/inicio.aspx

Hotel Vela: És un hotel situat al litoral de Barcelona. La primera fulla està formada per la direcció que s’encarrega de gestionar l’hotel i prendre decisions. La segona fulla la formarien les empreses contractades en neteja, càtering o  servei de cuina. Finalment la tercera fulla estaria composta per persones contractades a temps temporal com podrien ser hostesses per esdeveniments especials.


Organització horitzontal hipertext

Definicions d’autors

Aquest tipus d’organització venen definides per Nonaka i Takeuchi en l’any 1995. Es defineix com una organització en xarxa basada en el coneixement i l’aprenentatge organitzacional, que pot crear unes formes de relació i interactuacions a través de les xarxes telemàtiques tant internes com externes amb l’entorn.

F. Sáez de Vacas, O. García, J. Palao i P. Rojo caracteritzen aquesta forma organitzativa per la coexistència i la superposició de diferents estructures i plans organitzatius.

Característiques principals

  • Es creen equips de projectes multidisciplinaris.
  • El coneixement generats s’aprofita per formar una base de coneixement.
  • Es caracteritza per la coexistència i superposició de diferents estructures i plans organitzatius.
  • Hi ha tres capes bàsiques que formen l’empresa:
    1. Capa del sistema de negocis: és la part burocràtica i dedicada al desenvolupament principal de l’organització
    2. Capa d’equip de projectes: integrada per equips de projectes dedicats a l’activitat innovadora i a la generació del coneixement. Aquest coneixement s’incorpora a la capa de negocis, on s’aplica i s’explota.
    3. Capa del coneixement: és la part de l’organització on s’emmagatzema el coneixement generat. Està integrat per els sistemes d’informació i tecnologia que suporten el coneixement generat per l’organització.
  • Potencien els elements positius de les organitzacions adhocràtiques i superen les debilitats d’aquestes, al treballar tots en funció d’un client.
  • S’aprofita al màxim una base de coneixement amb una visió corporativa. Combina l’eficàcia i la estabilitat de l’organització burocràtica amb la capacitat creativa y la creació de coneixements de les organitzacions en xarxa.
Empreses que segueixen aquest tipus d’organització

Odebrecht: és una empresa brasilera d’enginyeria i construcció. També participa en la manufactura de productes químics i petroquímics. És una empresa que treballa en diferents sectors, tots molts descentralitzats. Tenen una xarxa interna per tal de poder millorar l’interactuació entre tots els components de l’empresa. http://www.odebrecht.com/es

Sharp I+D: és un sector de l’empresa d’electrònica de Sharp. Tenen varies empreses i fàbriques per tot el món i utilitzen tots els coneixements generats en cadascuna de les empreses i fàbriques per tal de poder-les aprofitar de manera adequada i poder innovar, ja que en aquest sector es importantíssim no quedar-se obsolet. http://www.sharp.es/cps/rde/xchg/es/hs.xsl/-/html/investigacion_y_desarrollo__fabricas.htm


Webgrafia