En iniciar la conferència del Dr. Monagas ja vam veure que era un enginyer diferent. Va començar dient que ell era inventor. Va deixar de banda els estudis que té i es va definir com una persona que innova i que inventa. Una altra cosa que ens va dir va ser que enginyer no és el que té un títol d’enginyeria sinó que eren les persones amb enginy i amb capacitat i ganes d’innovar i evolucionar.
Tot això té gran relació amb el text proposat per analitzar el terme d’”Enginyer Híbrid” del Professor Sáez de Vacas. En aquest text se’ns deixen alguns titulars bastant clars. El primer, i en el que més se’ns va insistir en la conferencia és que una carrera de 4 o 5 anys és massa curta per tal de poder afirmar que ets enginyer. Serveix per tenir la base i els principals coneixements i la qual cosa ajuda però no és una condició obligatòria per tal de poder dir que ets enginyer.
Per altra banda, en el text també s’indica que un enginyer híbrid ha de ser aquell que resolgui problemes del món real, és a dir, que ajudi a la societat amb els seus problemes del dia a dia.
Amb tot això, podem afirmar clarament que el Dr. Monagas és un enginyer híbrid ja que tots els seus invents han sigut per tal d’ajudar a les persones. Principalment, el producte “Why Cry” que està pensat per tal d’ajudar als pares amb els plors dels nens petits. Però té molts més invents i tots ells són per tal d’ajudar, per exemple, a les persones que ronquen, a persones amb discapacitats i amb dificultats per comunicar-se, etc.
Per tot això podem dir que un enginyer híbrid és aquell que s’adapta a les necessitats reals de la societat i no s’especialitza en cap tipus de producte concret. És aquell que té un coneixement de tot (en major o menor mesura, però de tot) i que té recursos per afrontar les dificultats canviants de la societat. En el text també es diu que no necessitem enginyers clàssics (que són els que hi ha actualment) sinó innovadors, amb idees, esperit de superació i talent per tal de poder evolucionar.
Per tant, podem dir que el talent és molt necessari per tal de poder innovar, ja que no tothom té les qualitats necessàries. El Dr. Monagas ens va dir en la conferència que hi ha dos tipus de persones que innoven. Les persones que s’encarreguen de pensar el que la societat necessita i unes altres persones que són les encarregades de dur a terme el producte pensat per l’altre grup. Òbviament, una persona pot pertànyer als dos grups. També ens va dir que el més difícil és el grup que pensa els productes, ja que han de tenir més imaginació; per altre banda, els que duen a terme el producte ja parteixen de la base de saber què han de fer. Igualment, és necessari un gran talent per tal d’estar en qualsevol dels dos grups ja que tant per pensar com per dur a terme una idea, és necessari un cert talent, ja sigui talent imaginatiu o talent d’electrònica, etc. per tal de poder fer tot el necessari per desenvolupar el producte.
Com podem comprovar, talent i innovació van de la mà ja que per tal d’innovar s’ha de tenir talent. Però la següent qüestió és saber si amb aquest talent s’hi neix o s’aconsegueix. Com ja sabem hi ha persones amb més capacitats que altres i que ja neixen amb molta intel·ligència però si no es fomenta aquesta intel·ligència ni l’adquirir nous coneixements, no aconseguirem tenir el talent necessari. Per tant, podem néixer amb un cert talent “adormit” però que cal despertar amb ajuda, ja sigui amb ajuda d’altres persones o amb ajuda de llibres, etc. Si aquest talent no es fomenta, arribem a la fuga de cervells, que comentem més endavant.
Innovació i lideratge
Quan associem innovació i empresa, de seguida ens ve al cap la imatge d’un departament de I+D+I. En empreses que es dediquen al sector de l’enginyeria és important fomentar bé aquest departament i saber seleccionar a les persones adequades per a desenvolupar les tasques que es duen a terme en aquest. Aquestes persones han de tenir una mentalitat com la descrita anteriorment i com bé explica el Professor Sáez de Vacas en el seu article d’”Enginyers Híbrids”. És important que les persones d’aquest departament prestin atenció a les necessitats de la societat i els clients a qui es dirigeixen, permetent d’aquesta manera innovar d’una forma més efectiva i segura.
Pel què fa al tipus de lideratge en una empresa d’aquest tipus, és important que el líder sigui una persona disposada a escoltar les propostes dels treballadors i confiar en ells i el seu talent per tal d’obtenir uns bons resultats i avançar-se a la competència.
Fuga de cervells
Espanya és un país on hi ha poca tradició a innovar. Aquest fet es deu a causa de diversos aspectes.
Primerament per circumstàncies històriques, ja que Espanya ha arrossegat un endarreriment tecnològic durant vàries dècades a causa de l’època franquista. També cal indicar que Espanya no va formar part del pla Marshall, on els americans van ajudar i molt a reconstruir els països que havien participat a la segona guerra mundial. És per això que Espanya va quedar endarrerida respecte els seus companys europeus.
Un altre aspecte és la mala distribució dels diners per part del govern, on s’han posat per sobre els interessos polítics de l’eficiència. Per exemple s’han gastat fortunes en construir aeroports que pràcticament no són utilitzats, equipaments en ciutats etc., pel fet de què com que ell ho té, per què no ho he de tenir jo també? Aquest fet ha provocat menys ajudes per les empreses amb capacitat d’innovar que creen treballs amb una durada més llarga que un treball en el món de la construcció, (amb tots els respectes al món de la construcció).
També un altre factor remarcable és el tamany de les empreses espanyoles. Espanya és un país sense grans empreses, o les que té són de sectors sense gran capacitat d’innovació com pot ser el cas del Santander. Les empreses grans són les que tenen més mitjans i recursos a la seva disposició per innovar, per això a vegades les empreses espanyoles són adquirides i controlades per empreses de l’estranger com pot ser el cas de Seat amb Volkswagen.
Finalment, davant la situació econòmica actual, les empreses el que fan és retallar els departaments de investigació més desenvolupament ja que és car, tot esperant una situació econòmica més favorable. Això fa que moltes de les persones innovadores marxin del nostre país.
La fuga de cervells es produeix perquè al nostre país hi ha un mercat amb força oferta d’enginyers i poca demanda; perquè el nostre país té centres universitaris que ofereixen una molt bona formació, cosa que atrau a les empreses d’altres països; i també perquè a més a més aquestes empreses estrangeres com per exemple d’Alemanya o altres països europeus, ofereixen unes millors condicions salarials i professionals que les empreses espanyoles, ja que allí ja s’ha començat a reactivar l’economia.
Cal indicar que aquesta fuga de cervells és incentivada per programes com el EURES o el ERASMUS. El EURES facilita la mobilitat dels treballadors arreu d’Europa. El propòsit del EURES és proporcionar serveis de informació i assessorament; contractar o col·locar als treballadors i empresaris; i ajudar a les persones que desitgin beneficiar-se de la lliure circulació per Europa; és a dir, informar i ajudar a resoldre problemes de tot tipus que puguin experimentar els treballadors que creuen diàriament la frontera. Tot això es fa a través de l’ajut d’uns consellers.
Per altra banda el programa ERASMUS ha provocat una disminució de les barreres formatives, ja que permet anar a estudiar a un indret de l’estranger sense problemes. A vegades el que passa és que l’estudiant que marxa d’Espanya es queda a treballar al país on ha anat a fer el ERASMUS, ja que ofereix llocs de treball més atractius tant professionalment com econòmicament.
Enllaços d’interès
Empreses que tracten d’evitar la fuga de talents (mesures):
